l'austeritat i la penitència de la
Comença el
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de
carnaval. El dia següent es dimecres de cendra,
dies per Pasqua).
El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d'alegria per l'
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l'
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s'anomena
tollendas" o
El carnestoltes prengué llavors personalitat pròpia, era un senyor molt "juerguista", que li
agradaven molt les dones, la broma i que manava mentre durava la festa. La gent cansada
de veure'l fent malifetes l'apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular,
on era condemnat a morir penjat i perquè fins i tot l'esperit desaparegués del poble, el
cremaven i així tornava la pau a les cases. Encara que en alguns pobles el carnestoltes deixa
escrits abans de morir un testament, on es reia de les malifetes realitzades i d'alguns dels
habitants del poble.
Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i
un nas llarg, es penjava d'algun paller i després es passejava pel poble, fins ser jutjat i
ajusticiat.
Carnaval és doncs una
ballar, cantar, empaitar a les dones, fer bromes, menjar molta carn (embotits), origen dels
actuals ranxos, bones fartanades per
Com que abans no ni havia recursos per comprar màscares, el jovent s'
cara amb cendra
una escombra i li tiraven serradures i cendra perquè quedés disfressat. Si trobaven algú
treballant el lligaven de mans i li posaven una multa, normalment tot s'arreglava amb algun
trago de vi o alguna cosa de menjar. Els que no n'eren partidaris es solien quedar a casa i
moltes vegades eren víctimes de bromes i cantarelles. Han estat diversos els períodes on
quaresma.dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com aprimer dia de quaresma (falten quarantadesdejuni, ja el celebravenarribada de la primavera i lesedat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensiócarnestoltes, que significa "carnescarns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.llicència controlada de la rutina diària i la quotidianitat, dies depoder suportar el deler del dejuni quaresmal.emmascarava lai quan veien alguna persona que no anava disfressada la perseguien amb
s'ha prohibit el carnestoltes,
anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament
No hay comentarios:
Publicar un comentario