El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametla, mel i ou, generalment cuit. El torró és als Països Catalans potser el dolç més típic i tradicional al Nadal, tot i que en orígen era menjat a les postres dels rics en ocassions especials. L'origen del torró no és del tot clar, la teoria més plausible és que siga d'origen àrab, com altres postres amb ametles, i des de les comarques del Sud del País Valencià, especialment de Xixona i Alacant estant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el sud de França i, a través d'Itàlia (torrone) a l'Amèrica Llatina. Potser el nogat occità (nougat en francès) i el torrone italià van néixer també directament dels àrabs, o no se sap si per influència del torró català, que ja existia a l'Edat Mitjana i que en aquell moment, i en concret al segle XV, pertanyia a la cuina més prestigiosa d'Europa. No s'ha de confondre el torró dit "dur", com el d'Alacant, Agramunt o Perpinyà, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d'orígen comú, com l'àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l'occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l'halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró. Aquests productes no són propis de nadal sinó de tot l'any. Un altre producte malgrat el nom ben diferent és el dit touron, o de vegades tourron, al País Basc-Francès, unes tabletes d'entre quince i vint centímetres de llarg fetes amb massapà colorejat, que només de vegades conté alguns trossos d'ametla i que es produeix i es ven tot l'any, però en especial a l'estiu, sobretot com a record turístic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario